El passat divendres 1 de març el #MaresmeFeminista es va estrenar a Cabrils amb la xerrada sobre “Dones: bruixes i heretges, condemnades per decidir sobre els seus cossos i ments”, que va aplegar unes 40 persones a la Biblioteca Pública del poble.
Roser Alcàzar, educadora social i màster en estudis de la diferència sexual, i Lídia Molan, jurista i diplomada en igualtat i gènere, van explicar com van reunir punts de vista des de les seves respectives disciplines per poder omplir un buit teòric que tot sovint trobem en la historiografia: què va ser la cacera de bruixes? Fent-ho des d’una perspectiva feminista van arribar al resultat que exposaren a la xerrada.
Així doncs, les ponents explicaren que un fil roig recorre la història de la transició entre el feudalisme i el capitalisme: de l’emancipació de la servitud a les heretgies subversives, totes foren lluites que s’oposaren la imposició dels poders de l’Estat modern, que en nom de la imposició del capitalisme, perpetrà matances i genocidis com la mateixa cacera de bruixes.
L’anàlisi que les ponents proposaren, doncs, sobre la cacera de bruixes és força dissonant de la historiografia dominant, que massa sovint tan sols obvia tal genocidi; segons elles, la cacera de bruixes va ser una poderosa expropiació social sobre el cos i la reproducció femenina. Amb més de 150.000 dones mortes durant el s.XVIII segons les fonts registrades, i totes aquelles que van ser assassinades sense deixar-ne constància, la caça de bruixes constituí una disciplinació massiva de la força de treball que necessitava la burgesia emergent per instaurar el capitalisme.
De fet, per concretar aquests fets històrics al marc dels Països Catalans, la Lídia i la Roser van explicar que només a la primera meitat del s.XVIII van haver-hi més de 500 dones mortes sota l’acusació de bruixeria, per bé que aquí no era la Inquisició qui dirigia els processos, sinó tribunals locals que fins i tot van destacar per la extrema cruesa i brutalitat de les seves actuacions.
En síntesi, fer una mirada al significat de la presecució de l’heretgia i la bruixeria durant la transició del capitalisme, ens permet -sostenen les ponents- discernir com la dominació patriarcal i el capitalisme formaren una aliança històrica per instaurar un sistema social que encara ara ens limita la sexualitat, ens imposa rols i explota com a treballadores.
Per últim, davant de la persecució de la prostitució, la contrareforma de l’avortament, els processos de feminització de la pobresa i l’ofensiva patriarcal capitalista en general; la Lídia i la Roser van convidar-nos a ser bruixes i heretges, tot reivindicant la resistència i simbolisme històric d’aquests moviments socials.
Arran Vilassar-Cabrils 